Indo-Escita

El regne Indo-Escita fou un estat format pels nòmades de les estepes principalment saces (saces, saques, singular saka), d'origen escita, encara que barrejats amb altres grups alguns dels quals no eren escites, que van emigrar a parts de l'Àsia central, Sogdiana, Bactriana, Aracòsia, Gandhara, Caixmir, Panjab, Haryana, Gujarat i Rajasthan vers la meitat del segle ii aC, i van governar la zona fins al segle iv.

Saka fou més un nom genèric que el nom d'un estat o un grup ètnic; les tribus saka formaven un congloemerat cultural sorgit dels nòmades de Sibèria i l'estepa de l'Àsia central de Sinkiang a la mar Negra. Com els escites als que Heròdot descriu a la seva Història (Saka és una paraula irania que qeuival a la grega "scythos" o "escites" i molts historiadors parlen d'ells com els saka-escites), els saces foren guerrers nòmades de llengua iraniana que lluitaven en carros a les batalles, sacrificaven cavalls i enterraven els seus morts en carros o en tombes de terra anomenades kurgan.".^[1] Els saces van donar nom al Sakastan (part de l'Afganistan i de l'Iran oriental) derivat a Sistan. Els historiadors clàssics inclosos Flavi Arrià i Claudi Ptolemeu, consideraven els sakai (saces) com a nòmades^[2] però Italo Ronca, en el seu detallat estudi sobre el capítol VI de Ptolemeu, remarca una sentència que considera espúria: "La terra dels sakai pertanyia als nòmades, que no tenien poblacions i vivien en boscos i coves.^[3]

El primer rei saka fou Maues (Moga) que va establir el poder saka a Gandhara, Tàxila i el Panjab occidental (vers 80 aC). Probablement a la mort de Maues (vers 70 aC o 60 aC), el indogrec Apol·lodot II va reconquerir Tàxila, encara que no se sap si era enemic de Maues i els seus descendents o hi estava aliat o relacionat per algun enllaç. Els darrers reis indogrecs de fet haurien estat una barreja de grecs i escites. R. C. Senior suggereix que Apol·lodot va fer aliança amb un altre rei escita, Azes I. Els escites dominaven Gandhara que van perdre a la mort de Maues i petits reietons barrejats o d'origen incert, com Artèmidor Anicet, fill de Maues (al Panjab occidental), o Telèfos (a Gandhara), i fins i tot Menandre II (Gandhara i Aracòsia), van emergir a la zona (probablement eren reis anteriors a la conquesta de Maues i s'havien sotmès a aquest). Aquestos reis no foren rivals per Apol·lodot II, que en alguna de les seves monedes assoleix el títol de Basileus Megas (grec: ΒΑΣΙΛΕΥΣ ΜΕΓΑΣ "Gran Rei"), com a continuació de Maues, que es titulava "Gran Rei de Reis".

La invasió de les tribus escites de l'Àsia central (coneguts com a indo-escites) va tenir una part destacada a la història d'Àsia del sud i països propers com Bactriana, Kabul, Pàrtia i regnes de l'Índia.